Vila del Montseny

Sojorn humit de prats i de cornelles,
de pins i de pollancres i d'albons.
Lleganys de boira, fines perjarelles
de les muntanyes pàl.lides del fons.

Sojorn humit, on veig florir tot d'una

entre garriga i gleves de rovell,
el paller d'or de la masia bruna
i el teuladí del campanar vermell.

Temps era temps que en la dolçor somorta

d'aquesta vila d'aigua i pietat,
passejava mon ànima retorta,
i adormia mon cor enamorat.

Ara no sento aquella lleu fatiga,
ni tinc als ulls la fonda lluïsor.
Ara no hi és aquella dolça amiga
que semblava l'estrella del pastor.

Adéu-siau, oh vila engarlandada
amb jorns d'amor, que recollí l'atzar!
Ara sou tota muda i despullada,
ara ja no m'aconhorteu l'esguard.

Ara el cos meu adolorit descuida
dins de les herbes l'anima que mor...
Ara que sou com una entranya buida
on es passeja l'ombra del record.

Josep Maria de Sagarra