Work Me, Lord / Janis Joplin

 

La casa

Quan hi entro, tot és estrany. Com si tot fos nou, però en realitat és tan vell com sempre. Si les ànimes existeixen, no sé si la teva encara és aquí. No et sé notar. Però et veig. I és ben bé com si et sentís. Ai fill, amb mal d’esquena però bé, gràcies a Déu, has dit. Aquest mal d’esquena em mortifica. I has fet aquell gest d’arrufar el nas i t’havies aixecat del sofà amb esforç però has tornat a seure avall.

No sé ben bé per què he vingut. O potser sí. Crec que he vingut a objectivar-te. A transmutar-te en un objecte. Perquè és en allò físic que et sé trobar i et sé veure i et sé sentir. Crec que et prendré. En gran o petit. Però sí, necessito endur-te’m a casa. I ara no sé... si ets la tasseta, o el plateret o aquella nevera, o aquest marc preciós o aquest llimoner florit.

En aquesta casa immensa hi fa fred. Les parets potser sí que sembla que han descolorit. I surten papers. I fotografies. I aquelles cartes de l’avi dels anys cinquanta. Quina joia. Quin bàsquet. Quins viatges, el puta. Quin saber fer. I tu, amb aquella autoritat, aquell posat gracekellinià, aquella mirada escrutadora.

Et duré allà dalt, a la caseta de la muntanya. Aquella que tant vas celebrar. Estic tan contenta, fill. Em fa tan contenta. I tanques els ulls com d’emoció i d’imaginar-te en aquella vall on la vida és potser una mica més lleugera, més infantil, més lluny de la desesperació. Ho farem així. Ets això. Ets un faristol de fusta, rònega, ja despintada. Et posarem aquí. I ho aguantaràs tot.

Ernest Cauhé

20

 

Cuento de la serpiente y el maestro espiritual

Esta breve narración va a ayudarnos a tomar conciencia de que la agresividad sana sirve como protección contra el ataque de los depredadores. Algo bastante obvio, ya que si alguien está invadiendo nuestro territorio o amenazándonos, o bloqueando nuestra posibilidad de progreso, es totalmente apropiado sentir o expresar cierta agresividad.

Una serpiente sana está escuchando una conferencia de un maestro espiritual que se encuentra casualmente en el pueblo. El maestro ensalza las virtudes del amor, la paz y la filosofía del ahimsa (el término sánscrito que designa la no violencia). Impresionada, la serpiente sufre una transformación y decide que nunca más volverá a hacer daño a la gente. Dos meses más tarde, el maestro espiritual vuelve al pueblo, y la serpiente está hecha una lástima, pisoteada y medio muerta, se dirige a él para decirle:
- Quiero que me devuelvas el dinero; hice lo que tú predicas y casi me cuesta la vida.
- ¡Yo no te dije que no silbaras! -le responde el maestro.

Como las alas al viento / Blas Cantó

 

Ventana

 

Libertad