Abril

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Primavera

Heus ací:  

Una oreneta,  

la primera,  

ha arribat al poble.  

I l'home que treballa al camp,  

i la noia que passa pel pont,  

i el vell que seu en un marge, fora vila,  

i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques  

tenen la sort de veure una mica de cel  

han sabut la notícia.  

L'oreneta ha volat,  

una mica indecisa,  

ran mateix de l'aigua del riu,  

s'ha enfilat pont amunt,  

ha travessat, xisclant, la plaça  

i s'ha perdut pels carrers en silenci.  

I la mestressa que torna de comprar  

ho ha dit als vailets de l'escola,  

i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  

i elles ho han cridat  

a l'home que empeny un carretó pel carrer,  

i l'home ho ha repetit qui sap les vegades  

i n'ha fet una cançó  

al ritme feixuc de la roda.  

Heus ací el que diu:  

La primavera ha arribat al poble.  

                             Miquel Martí i Pol

4

3

2

1