5 de mayo de 2017

Vila del Montseny

Sojorn humit de prats i de cornelles,
de pins i de pollancres i d'albons.
Lleganys de boira, fines perjarelles
de les muntanyes pàl.lides del fons.

Sojorn humit, on veig florir tot d'una
entre garriga i gleves de rovell,
el paller d'or de la masia bruna
i el teuladí del campanar vermell.

Temps era temps que en la dolçor somorta
d'aquesta vila d'aigua i pietat,
passejava mon ànima retorta,
i adormia mon cor enamorat.

Ara no sento aquella lleu fatiga,
ni tinc als ulls la fonda lluïsor.
Ara no hi és aquella dolça amiga
que semblava l'estrella del pastor.

Adéu-siau, oh vila engarlandada
amb jorns d'amor, que recollí l'atzar!
Ara sou tota muda i despullada,
ara ja no m'aconhorteu l'esguard.

Ara el cos meu adolorit descuida
dins de les herbes l'anima que mor...
Ara que sou com una entranya buida
on es passeja l'ombra del record.

Josep Maria de Sagarra

25 de abril de 2017

Abril


Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.
Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

7 de abril de 2017

Primavera


Heus ací:  
Una oreneta,  
la primera,  
ha arribat al poble.  
I l'home que treballa al camp,  
i la noia que passa pel pont,  
i el vell que seu en un marge, fora vila,  
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques  
tenen la sort de veure una mica de cel  
han sabut la notícia.  
L'oreneta ha volat,  
una mica indecisa,  
ran mateix de l'aigua del riu,  
s'ha enfilat pont amunt,  
ha travessat, xisclant, la plaça  
i s'ha perdut pels carrers en silenci.  
I la mestressa que torna de comprar  
ho ha dit als vailets de l'escola,  
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  
i elles ho han cridat  
a l'home que empeny un carretó pel carrer,  
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades  
i n'ha fet una cançó  
al ritme feixuc de la roda.  
Heus ací el que diu:  
La primavera ha arribat al poble.  

                             Miquel Martí i Pol