Lo que me interesa
24 de julio de 2026
Aquesta tarda
han trucat el timbre de casa
i s'han escapat corrent.
Jo he obert la porta
i m'he escapat amb ells.
Ara som a trucar tots els timbres
de totes les cases del poble.
Alguns venen,
d'altres s'han fet grans.
Grifoll 26
23 de julio de 2026
22 de julio de 2026
La casa
Quan hi entro, tot és estrany. Com si tot fos nou, però en realitat és tan vell com sempre. Si les ànimes existeixen, no sé si la teva encara és aquí. No et sé notar. Però et veig. I és ben bé com si et sentís. Ai fill, amb mal d’esquena però bé, gràcies a Déu, has dit. Aquest mal d’esquena em mortifica. I has fet aquell gest d’arrufar el nas i t’havies aixecat del sofà amb esforç però has tornat a seure avall.
No sé ben bé per què he vingut. O potser sí. Crec que he vingut a objectivar-te. A transmutar-te en un objecte. Perquè és en allò físic que et sé trobar i et sé veure i et sé sentir. Crec que et prendré. En gran o petit. Però sí, necessito endur-te’m a casa. I ara no sé... si ets la tasseta, o el plateret o aquella nevera, o aquest marc preciós o aquest llimoner florit.
En aquesta casa immensa hi fa fred. Les parets potser sí que sembla que han descolorit. I surten papers. I fotografies. I aquelles cartes de l’avi dels anys cinquanta. Quina joia. Quin saber fer. I tu, amb aquella autoritat, aquell posat gracekellinià, aquella mirada escrutadora.
Et duré allà dalt, a la caseta de la muntanya. Aquella que tant vas celebrar. Estic tan contenta, fill. Em fa tan contenta. I tanques els ulls com d’emoció i d’imaginar-te en aquella vall on la vida és potser una mica més lleugera, més infantil, més lluny de la desesperació. Ho farem així, i sé que, a la teva manera, estaràs molt bé.