5 de mayo de 2017

Vila del Montseny

Sojorn humit de prats i de cornelles,
de pins i de pollancres i d'albons.
Lleganys de boira, fines perjarelles
de les muntanyes pàl.lides del fons.

Sojorn humit, on veig florir tot d'una
entre garriga i gleves de rovell,
el paller d'or de la masia bruna
i el teuladí del campanar vermell.

Temps era temps que en la dolçor somorta
d'aquesta vila d'aigua i pietat,
passejava mon ànima retorta,
i adormia mon cor enamorat.

Ara no sento aquella lleu fatiga,
ni tinc als ulls la fonda lluïsor.
Ara no hi és aquella dolça amiga
que semblava l'estrella del pastor.

Adéu-siau, oh vila engarlandada
amb jorns d'amor, que recollí l'atzar!
Ara sou tota muda i despullada,
ara ja no m'aconhorteu l'esguard.

Ara el cos meu adolorit descuida
dins de les herbes l'anima que mor...
Ara que sou com una entranya buida
on es passeja l'ombra del record.

Josep Maria de Sagarra

25 de abril de 2017

Abril


Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.
Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

7 de abril de 2017

Primavera


Heus ací:  
Una oreneta,  
la primera,  
ha arribat al poble.  
I l'home que treballa al camp,  
i la noia que passa pel pont,  
i el vell que seu en un marge, fora vila,  
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques  
tenen la sort de veure una mica de cel  
han sabut la notícia.  
L'oreneta ha volat,  
una mica indecisa,  
ran mateix de l'aigua del riu,  
s'ha enfilat pont amunt,  
ha travessat, xisclant, la plaça  
i s'ha perdut pels carrers en silenci.  
I la mestressa que torna de comprar  
ho ha dit als vailets de l'escola,  
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  
i elles ho han cridat  
a l'home que empeny un carretó pel carrer,  
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades  
i n'ha fet una cançó  
al ritme feixuc de la roda.  
Heus ací el que diu:  
La primavera ha arribat al poble.  

                             Miquel Martí i Pol

6 de marzo de 2017

També per tu

També per tu que els anys et passen
sense malmetre´t gens les mans,
per tu que mires sempre enrere
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
alçar la veu contra ningú.

També per tu que et fas enrere
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que ni t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has tan après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil amb pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sents molt sol, també per tu.

24 de enero de 2017

Paseo hacia el ayer



El portón de la verja quedó entreabierto a mis espaldas, y aun con permiso para visitar la propiedad e ir acompañada del guarda, me he sentido casi como una intrusa. He vuelto a sentirme la chiquilla pobre, mal vestida y tímida hasta la torpeza, que pasara en esta antigua residencia los mejores momentos de su infancia y de su adolescencia. Y es que este lugar, a pesar de lo envejecido y abandonado, aún conserva la fisonomía, el carácter, la magia de antaño, como si el tiempo se hubiera detenido allí defendiéndose durante tantos años del progreso, ya inevitable, pues el edificio acaba de ser vendido a una empresa constructora.
A medida que cruzábamos el parque descuidado, donde he visto la pérgola ruinosa y la fuente rota y avanzando hacia el antiguo palacete, me he creído transportada a aquellos inolvidables años…
El guarda, creo que adivinando mi profunda emoción, me ha acompañado en pleno silencio.




18 de enero de 2017

9


8

Un hivern plàcid

Apama el temps, les hores; mira com un tardà
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus,
prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.


Miquel Martí i Pol

7


6


5