24 de diciembre de 2016
2 de abril de 2016
Primavera / Miquel Martí i Pol
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
29 de marzo de 2016
25 de marzo de 2016
Plegarias
Mucho me has dado,
pero aún te pido más.
No vengo a ti solo por beber el agua,
vengo por el manantial;
no porque me lleven hasta la puerta solamente,
sino a la sala del Señor;
no solo por la dádiva del amor,
sino por el amante mismo.
Rabindranath Tagore
pero aún te pido más.
No vengo a ti solo por beber el agua,
vengo por el manantial;
no porque me lleven hasta la puerta solamente,
sino a la sala del Señor;
no solo por la dádiva del amor,
sino por el amante mismo.
Rabindranath Tagore
31 de diciembre de 2015
24 de diciembre de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




