Primavera

Heus ací:  

Una oreneta,  

la primera,  

ha arribat al poble.  

I l'home que treballa al camp,  

i la noia que passa pel pont,  

i el vell que seu en un marge, fora vila,  

i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques  

tenen la sort de veure una mica de cel  

han sabut la notícia.  

L'oreneta ha volat,  

una mica indecisa,  

ran mateix de l'aigua del riu,  

s'ha enfilat pont amunt,  

ha travessat, xisclant, la plaça  

i s'ha perdut pels carrers en silenci.  

I la mestressa que torna de comprar  

ho ha dit als vailets de l'escola,  

i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  

i elles ho han cridat  

a l'home que empeny un carretó pel carrer,  

i l'home ho ha repetit qui sap les vegades  

i n'ha fet una cançó  

al ritme feixuc de la roda.  

Heus ací el que diu:  

La primavera ha arribat al poble.  

                             Miquel Martí i Pol

3

2

1

27

També per tu

També per tu que els anys et passen

sense malmetre´t gens les mans,
per tu que mires sempre enrere
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
alçar la veu contra ningú.

També per tu que et fas enrere
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l'altra gent, també per tu.

També per tu que ni t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has tan après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent,
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que converteixes
l'orgull subtil amb pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m'escoltes
et sents molt sol, també per tu.

26