Walt Whitman

Tu, que m'agafes la mà,
siguis qui siguis,
sense una cosa, tot serà inútil
-és un avís lleial que et dono,
abans no vagis més endavant:
no sóc qui t'imagines,
sóc molt diferent.

Qui voldria convertir-se
en un seguidor meu?
Qui es presentaria
candidat al meu afecte?

El camí és dubtós,
el resultat incert, potser destructiu;
hauries de renunciar a tota la resta,
jo exigiria ser el teu Déu,
únic i exclusiu,
la teva iniciació seria
llarga i esgotadora,
tota teoria de la teva vida passada
tota conformitat amb les vides del teu entorn,
hauries d'abandonar sens falta;
per tant, deixa'm anar ara,
abans de trasbalsar-te més, retira
la mà de les meves espatlles,
deixa'm i continua el teu camí.

Walt Whitman, Leaves of Grass

El març

Pel març estrenarem la primavera,
la primavera que la sang altera.

Serà el moment de veure com arreu
s'imposa el verd a qualsevol conreu,

com l'aire, que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,

com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d'aquí,

com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l'esclat de l'estiu

i com, sense saber ben bé el perquè
amb qualsevol fotesa fem el ple.

És el prodigi del temps renovat
que se'ns emporta amb el seu dolç embat.

Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem.

Miquel Martí i Pol

21

 

No volveremos a vagar

Así es, no volveremos a vagar
Tan tarde en la noche,
Aunque el corazón siga amando
Y la luna conserve el mismo brillo.
Pues la espada gasta su vaina,
Y el alma desgasta el pecho,
Y el corazón debe detenerse a respirar,
Y aún el amor debe descansar.
Aunque la noche fue hecha para amar,
Y demasiado pronto vuelven los días,
Aún así no volveremos a vagar
A la luz de la luna.

Lord Byron

Shoebill

 

46

 

Work Me, Lord / Janis Joplin